Des de la prehistòria l’home es va sentir captivat pels paratges que envolten la població de Gata de Gorgos. En un faralló que treu el cap a la llera del riu Xaló o Gorgos hi trobem les coves Roges, abrics naturals on l’oxidació del terreny ha tornat en vermell la pedra calcària, s’han trobat pintures i gravats provinents del Paleolític Superior.
La superfície és més plana al terç nord del terme, cosa que ha facilitat la comunicació amb Xàbia a l’est i amb Pedreguer i Ondara al nord-oest. Aquesta és la terra més productiva amb zones de regadiu assolides pels barrancs de les Valls i de la Rana.
L’antic poble va néixer a prop del nord del riu de Gorgos, enclavat entre aquest curs d’aigua i un barranc.
L’origen del municipi de Gata es remunta a l’època musulmana, a voltant de l’any 1023, sent en aquesta època una alqueria musulmana que fins 1030 no tenia cap Cap Islàmic, estant lligada directament al Rei de Dénia, ABU MUYAHID. Ja en 1030 va aparèixer com a Cap Islàmic de Gata un musulmà AL BEYANADIR.
En 1075 vivien a Gata 300 habitants, dels quals van anar minvant a causa d’una epidèmia de còlera que va fer que els habitants emigressen a Alcoi a la recerca de millors condicions de salut.
Fins al 1609 Gata fou un dels molts llocs de la Marina Alta, habitats per musulmans. Al final del segle XV, Gata va passar a les mans dels Íxer, senyors també de Xaló; el 1535 es va desmembrar eclesiàsticament de Dénia i es va erigir en parròquia.
El segle XIX ha estat assenyalat com el de màxim auge del comerç de la passa, cosa que va provocar l’alteració de la geografia gatera: es van fer grans masos (‘abancalaments de muntanya’, segons la parla local) per cultivar raïm de moscatell i es van construir molts riuraus repartits pel terme municipal per protegir la passa de la pluja. Tot i això, durant la segona meitat del segle XIX i el principi del XX, l’emigració va afectar fortament el poble: diverses famílies se’n van anar a treballar a la Ribera oa la verema a França; altres van emigrar a Algèria i, sobretot, a Argentina, Cuba o Estats Units.
Són també els anys de l’auge del comerç amb productes fets amb llata, teixits per les Gateres amb el palmell del margalló emblanquinat i assecat. Aquesta activitat econòmica i la producció de passa han estat capitals per a Gata i els pobles veïns; no debades trobem documentades les dues indústries des del segle XV. A més, l’arribada del tren el 1941 va facilitar el comerç. Cinc anys després es va imposar a Gata el sobrenom de Gorgos per reial decret. Per distingir-la d’una altra Gata situada a Extremadura.
A la dècada dels seixanta del segle passat, tant la producció de passa com la d’objectes de llata van fer fallida i les fàbriques van començar a desaparèixer oa transformar-se en noves empreses de mobles, d’importació… Potser per això no s’ha apostat pel sector de la construcció per al turisme fins al nou mil·lenni, cosa que ha propiciat que el poble hagi mantingut un volum de població estable i hagi conservat força bé el terme municipal i les tradicions locals. (Extret del fullet “Toponímia dels pobles valencians: Gata de Gorgos” de Joan Giner Monfort.)
