FGV va realitzar, la matinada de divendres 9 de març, la substitució del pont centenari de la línea 9 Dénia-Alacant sobre la N-332 al seu pas per Gata.
Les dimensions i pes del pont vell, de 16 m de llarg x 4 d’ample amb un pes aproximat de 22 tones,va fer necessària el tall de la carretera N-332 fins a les 4 de la matinada. L’actual infraestructura té unes mesures de 20’30 m de llarg x 4’85 d’ample amb un pes aproximat de 33 tones, disposant doble barana en cada costat.
Una vegada finalitzats les tasques de substitució, el vell pont va ser traslladat a la parcel•la municipal d’ús dotacional a la zona de Les Sorts , a l’espera de donar un emplaçament definitiu a aquesta plataforma ferroviària.
La necessitat de substituir el centenari pont de la via del tren construït l’any 1914, per un nou, ve determinat per les noves sol•licitacions mecàniques , ja que les unitats de ferroviàries noves , són de major pes. A més els càlculs estructurals actuals vénen determinats per hipòtesis de càlcul que en l’època en què es va construir el primitiu, no es contemplaven: terratrèmols, frenada del ferrocarril, etc. D’altra banda, els sistemes de càlcul estructural que s’empren actualment res tenen a veure als utilitzats a principis del segle XX.
L’Ajuntament de Gata ha volgut conservar la vella estructura. La conveniència de salvaguardar aquesta plataforma ferroviària estreba d’una banda a la pròpia història ja que forma part de la línia Dénia-Alacant, del Trenet de la Marina, oberta en 1915 i que va estar en mans privades fins a la seua nacionalització en 1964. Des de llavors, primer va estar en la titularitat de Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE) i, des de 1986, aquesta línia de ferrocarril va ser transferida a la Generalitat Valenciana, que el 10 de novembre de 1986 va crear Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (F.G.V.). Des que es van implementar a Alacant els tramvies urbans, F.G.V. va incloure la línia Alacant-Dénia en el concepte Tren-TRAM, conservant el caràcter ferroviari entre Dénia i El Campello.
Per un altre la singularitat dels materials emprats en la seua construcció en acer, i més concretament les unions metàl•liques pròpies de l’època en què va ser construït: Els reblones i suports de la mateixa estructura metàl•lica són característics de l’època. Disposava de sis suports metàl•lics: tres suports fixos en el costat sud i tres mòbils (el típic rodet format per corrons metàl•lics) en el costat nord.