Patrimoni cultural

Un poquet més endavant d’on trobem l’Olivereta del Moro, apareix un camí, que a uns 3,5 quilòmetres del poble, ens porta a la Font de la Mata. Si seguim aquest camí, arribarem a una antiga masia, avui en ruïnes i on podrem veure en el terreny de davant de la casa, un aljub de pedra que va ser construït a finals del segle XIX per la família propietària de la casa.

Aquest aljub té unes dimensions de 11 metres de llarg i 2,8 metres d’ample, i té 2 arcs en forma de corba en cada extrem que li confereixen una importància arquitectònica molt significativa.

Si seguim la senda que baixa a la font, arribarem al paratge conegut com la Font de la Mata.

Aquest paratge va ser condicionat com a zona recreativa, ja que és molt normal que la gent del poble i dels voltants vaja a menjar-se la mona de Pasqua en aquest lloc.

Aquí trobem una font de pedra que no és altra cosa que un pou que van construir els àrabs per aprofitar l’aigua per al camp. La font té 6 graons de pedra en forma de dau per poder baixar i recollir aigua.

Però el signe més representatiu que dóna nom a aquest paratge, són els dos exemplars de mata (Pistacia lentiscus) que nàixen entre les roques de dalt de la font. Es tracta de dos arbres monumentals de dimensions gegantines, i que possiblement siguen les mates més velles i espectaculars de tota la Península Ibèrica, i és tot un orgull trobar-les aquí, al poble de Gata de Gorgos.

Tant pel seu fruit, l’oliva, i el producte que s’obté, l’oli, com per la seva fusta, l’olivera és l’arbre més valorat en tota la conca mediterrània, i per tant el cultiu d’oliveres és un dels més estesos a les nostres terres.

A la partida de les Valls podem trobar una autèntica joia botànica, es tracta d’una olivera mil·lenaria amb un port i unes mesures extraordinàries.

Aquesta olivera possiblement va ser plantada cap a l’any 1023, època en què Gata era una alqueria musulmana i per tant és un autèntic testimoni mut de la nostra història.

El seu tronc tortuós té un perímetre a la base de 15 metres, i l’alçada és de 7 metres. És tot un orgull tenir un arbre com aquest al nostre poble, i per tant, cal fer tot el possible per conservar l’olivera mil·lenaria.

 A la partida Trosets, ja a la carretera que uneix Gata amb Xaló, podem trobar un paratge on encara es conserva una de les construccions rústiques més populars i tradicionals al poble de Gata.

Es tracta d’un riu-rau de pedra, és a dir, la típica construcció per guardar els canyissos que s’empraven per assecar el raïm escaldat i obtenir la pansa, i que fins fa poc temps, ha sigut una de les principals activitats econòmiques de la Marina Alta. A més, en aquest paratge, també podem veure l’única era de batre el blat que queda al poble de Gata.

I finalment, podem contemplar un garrofer amb un tronc molt característic, ja que a causa dels molts anys de vida que té l’arbre, el seu tronc presenta un aspecte molt peculiar. El garrofer té una alçada de 9 metres i un perímetre a la base de 8 metres.

Si ens dirigim cap a la zona dels Cauvells, ja en direcció cap a Teulada, podrem fer una excursió per aquesta zona on podem trobar exemplars d’oliveres i garrofers molt espectaculars i que es troben en molt bon estat de conservació.

 Situada a la partida Alcolaes, tocant pràcticament el poble de Gata, podem trobar la famosa OLIVERETA DEL MORO, així denominada per la gent del poble.

El terreny on es troba, entrava a l’època islàmica dins dels dominis del terme del Ocaive, i explica la llegenda que l’Olivera va ser plantada en l’època islàmica, i per tant d’aquí el nom d’Olivereta del Moro, i tanta ha estat l’admiració cap a ella que ni un sol home ha tingut el coratge suficient per talarla.

L’Olivereta té un tronc de dimensions bastant expectaculars, ja que té un perímetre base de 10,5 metres, una alçada de 5,4 metres i una superfície de copa de 46 metres.

Darrere de l’Olivereta trobem una caseta o magatzem vinculat també a l’època musulmana, ja que la seua data de construcció oscil·la entre els anys 700-1300. Està construït a base de pedres, ciment, calç i sorra, i té forma de corba de canó i dins s’havia de guardar tot tipus de alimentos o fins i tot podria haver estat utilitzat per guardar eines de treball.